El mes d'abril de 1912, ara fa cent anys, es va presentar per primera vegada al públic, a les Galeries Dalmau de Barcelona, la pintura de Marcel Duchamp, Nu descendant un escalier nº2.
Ja a l'any següent aquesta obra va ser exposada a la important Armory Show de Nova York i va ser la clau de la notorietat que Duchamp va gaudir als Estats Units des d'aquell moment.
La radicalitat de l'obra que Marcel Duchamp va anar desenvolupant des d'aquell moment ha influït en les arts plàstiques de manera que, en paraules de José Jiménez, autor recent de l'edició espanyola dels escrits de Duchamp, "va suposar obrir l'horitzó de l'artista plàstic cap a un univers no limitat per la representació sensible, cap a una consideració dels materials de l'art a la llum del concepte i del signe" i més endavant del seu estudi introductori afegeix "...ens ha ensenyat a mirar d'una altra manera, evitant l'enlluernament superficial de lo sensible, impugnant des de l'arrel l'esteticisme de la vida quotidiana en les societats de masses".
Doncs bé, des del 1912, en aquell "any zero" en la història de l'art contemporani, Barcelona i les Galeries Dalmau van entrar a formar part del recorregut artístic de la vida de Marcel Duchamp, The Artist of the Century, l'artista dels s. XX com el descrivia el títol del recull d'estudis que l'Editorial del MIT de Cambridge, Massachusetts va publicar a 1987 amb motiu del centenari del seu naixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada