Aquest 16 de setembre passat, dOCUMENTA(13) ha tancat
les seves portes a Kassel, un cop esgotats des del 6 de juny els preceptius
100 dies de durada. La directora artística d'aquesta edició, la nord-americana
Carolyn CHRISTOV-BAKARGIEV amb un important equip de col·laboradors ha
presentat una edició ambiciosa en la que, a més de les obres dels artistes
convidats, destaquen les importants reflexions teòriques de
filòsofs, científics, sociòlegs a més de la dels propis artistes, així com les
nombroses activitats que s’havien programat per aquest centenar de jornades.
Entre els membres de l’equip cal destacar el paper, com a cap de departament,
de la comissària gallega Chus MARTÍNEZ, amb fortes vinculacions amb Barcelona i
gran coneixedora del món artístic català ja des d'abans de ser directora
d'exposicions del MACBA entre el 2007 i el 2010.
Acabada aquesta 13a edició, cal recordar que les documenta es venen celebrant des de 1955 a la ciutat
alemanya de Kassel; que tenen lloc cada 5 anys -les quatre primeres edicions es
van fer amb quatre anys d'interval- i que, sobre tot a partir de l'edició de
1972, dirigida per un dels més importants comissaris d'art contemporani, Harald
SZEEMANN i en la que un dels artistes convidats va ser un cert Peter STÄMPFLI,
s'ha consolidat, amb molta diferència, com l'esdeveniment més important de
l'art del nostre temps.
Durant els 100 dies, els convidats a participar-hi
ocupen una gran part de la ciutat de Kassel, tant dels seus espais museístics
com de diferents espais públics entre els quals destaca l'immens Parc
Karlsauer. En aquesta edició, al voltant de 190 creadors de tot el món han
aportat obres, moltes d’elles encarregades per la pròpia dOCUMENTA(13) i, per
tant, pensades pel lloc on s'han exposat. Al seu costat també es podien trobar
obres d'alguns artistes o intel·lectuals del s. XX ja traspassats, diversos
entre sí però en estreta relació amb el plantejament de dOCUMENTA(13). Alguns
d’aquests noms són els de Giorgio MORANDI, Konrad ZUSE, MAN RAY, Korbinian
AIGNER, Salvador DALÍ -de qui s'exhibeixen dos esplèndids olis procedents de
Rotterdamm-, Gianfranco BARUCHELLO, Alighiero BOETTI, Julio GONZÁLEZ, Mark
LOMBARDI o el ceramista de Granollers, Antoni CUMELLA entre d'altres
Però dOCUMENTA(13), sense deixar de ser una gran
exposició en la que alguns dels artistes més significatius del planeta
mostren per on van les seves reflexions, ha pretès ser quelcom molt més
ambiciós. M'he referit més amunt al plantejament de la documenta nº 13 i només es
pot començar a entendre si tenim present la naturalesa de l'equip que
CHRISTOV-BAKARGIEV ha reunit. Es tracta d'un selecte grup de pensadors i
activistes en camps tan diversos com la ciència, l'art, la literatura, la biodiversitat,
l'economia, l'alta tecnologia i altres camps de la reflexió social, política i
mediambiental, provinents de tot el món. És a dir: experts i investigadors en
tots els camps del coneixement al costat dels artistes, per a generar en el
públic tota mena de reflexions sobre el món, la societat i el paper actual de
l’art.
Assessorant i acompanyant la direcció artística, totes
aquestes personalitats en els camps esmentats faran de sensors i d'emissors d'una tasca creativa sorgida de la investigació i la reflexió
teòrica. Qualsevol de les senyals que rebem i que interpretem com a informació
provenen de qualsevol àmbit i racó del món present i passat; així, dOCUMENTA(13) ha volgut
articular al voltant dels artistes moltes i variades formes d'exploració de la
realitat per a fer de l’art del s. XXI un gran acumulador i generador de
l’energia provinent d'arreu d'un món en el que tots els seus components no són
-som- res més que parts d'un gran tot.
Crec que es pot compartir la idea de que cap àmbit de la ciència avança tant en el
coneixement i en la comprensió de la naturalesa humana com ho ha fet i ho
segueix fent la literatura. De la mateixa manera hem de considerar el
paper de l'art: al costat dels territoris de la ciència i de la investigació -i
sobre tot des del s. XVIII-, l'art sempre ens ha revelat l'existència de mons insospitats que a manera de miralls, ens permeten veure reflectides una infinita
quantitat de dimensions d'allò que vivim. Però també anticipar part del que
viurem. No oblidem allò que algú va escriure i que la meva memòria insegura
atribueix a André BRETON: "en l'autèntica
obra d'art espurnegen reflexes del futur".
En un article
proper em referiré a algunes de les obres i dels creadors que em van deixar una
empremta més duradora en els primer dies que van seguir a la meva visita a
Kassel.
