MIGUEL CHEVALIER I EL MÓN VIRTUAL DE L'ARTISTA
Quan a la primavera de l’any 2010 es va presentar a L'Edifici Miramar una prefiguració del fons de la Fundació Stämpfli, cridava l’atenció una obra singular: una pantalla vertical de plasma en la que unes formes vegetals de brillants colors electrònics s'agitaven i es transformaven segons el moviment de l’espectador. Ara, el món virtual de Miguel Chevalier, artista nascut a Mèxic de pares francesos, inunda literalment dues de les sales de la Fundació Stämpfli.
El nom de l’exposició que ell mateix ha preparat, Power Pixel, és un enunciat del regnat de la imatge digital en el món d’avui; el píxel, la molècula bàsica de totes les imatges informàtiques ho és també de la producció artística de Chevalier. Un teixit format per aquestes cèl•lules electròniques creixen i s’estenen per la superfície de cada obra des de lo macroscòpic, com a 'Pixel infinit', fins a lo microscòpic com en els 'Núvols fractals' o els 'Radiolaris', versió personal de les formes protozoiques que viuen en el plàncton i que Chevalier ha representat mitjançant impressions en 3D.
L’exposició culmina en la obra interactiva 'L’origen del món'. El títol no fa cap referència a la coneguda obra de Courbet sinó que té un sentit literal. Immers en una mena de placenta cromàtica en constant agitació i canvi, l’espectador comprova com el seu propi moviment davant l'obra la modifica. És un univers de micro-organismes que es divideixen o es fusionen en un ritme compost per seixanta seqüències de dos minuts de duració cadascuna, creant una continua imatge canviant davant de la que podríem romandre durant dues hores sense cap repetició. Si a això afegim les modificacions que generem al traslladar-nos, l’obra sembla gairebé infinita.
La novetat visual de l’obra de Chevalier no impedeix trobar-hi ressonàncies de diversos moments de l’art, especialment de l’últim segle. Començant per referències al seu país de naixement: la decoració barroca que cobreix les façanes de les catedrals mexicanes, la pintura mural, particularment de Siqueiros i les games de colors que Barragán va utilitzar en la seva arquitectura i que provenen de l’art popular mexicà. També veure-hi versions animades de l’all over de Pollock en colors psicodèlics, fragments en moviment de les darreres obres novaiorqueses de Mondrian o la construcció infinita d’una particular versió del cubisme analític de Braque en un dels 'Núvols fractals'.
Al començament d’aquest article m’he referit al món virtual de Miguel Chevalier però és imprescindible recordar que en qualsevol època, tot artista viu en un món virtual, el de la seva imaginació, el de les reflexions i intuïcions on neixen i es desenvolupen els seus projectes artístics. Chevalier hi viu doblement: a través de la virtualitat del procés personal de creació i el de la immaterialitat de la seva obra.
Les lectures que d’ella se’n poden fer corresponen a les relacions que el propi espectador estableixi i a les reflexions que l’experiència estètica li proposi. Avui, quan la tecnologia virtual és una eina present en molts dels àmbits científics i socials, no pot sorprendre que un pioner en la utilització de la informàtica com a mitjà d’expressió artística com Miguel Chevalier la utilitzi com a llenguatge per fer allò que els artistes no han deixat mai de fer: extreure del món en que viuen el tema del seu treball.
