la capsa de llumins. 1

‘escriu sobre cultura o... sobre el que vulguis’

Després d’explicar-me el seu projecte per a la nova etapa de l’Eco de Sitges, l’Antoni Sella em va proposar convertir-se en el meu director a canvi de cedir-me un cop al mes aquest espai “perquè escriguis el que et sembli bé sobre cultura... o sobre el que vulguis”.

Escriure sobre cultura. Ja implica escriure sobre ‘el que vulguis’. No és simplement fer-ho sobre activitats i creadors: tot producte cultural és una imatge més o menys transfigurada del país i de l’època en que es produeix; és un símptoma de vigor social, o d’agudesa i brillantor, o de banalitat i, fins i tot, de malaltia... o de tot a l’hora.

Escriure sobre cultura és també –potser sobre tot- entrar en territoris socio-econòmics o polítics que és el terreny on creixen els codis que permeten interpretar la creació i la producció cultural tant en termes de país com de ciutat. De tot això i d’alguna cosa més vol tractar el que apareixerà aquí a manera de curts llumins que s’aniran encenent fins a nou avís.

‘Les noves coses dolentes’. Va escriure Brecht: ‘dediquem-nos a les noves coses dolentes i deixem que les bones coses velles s’enterrin elles soles’.  Sitges, en termes culturals, es tomba amb freqüència cap a un passat mític o –ho hem de reconèixer- cap el propi melic. En canvi, no sembla que sovintegin activitats que comentin el present amb la mirada posada en el futur. En les setmanes recents, tinc anotada una obra de teatre, ‘Jo-Mai’ d’Ivan Morales i que es va presentar al Retiro: “un grup de joves desarrelats lluiten per trobar el seu lloc al món” resumia la nota de presentació. Ara, l’exposició a l’Edifici Miramar de la que és comissari Xavier Lucas en la que tres joves artistes, Andrea Lolicato, Tito Inchaurralde i Sorel Seele tracten del temps desordenat que ens toca viure.

Bai Juyi, poeta xinès del s. IX. Vaig conèixer al poeta Marcel Riera fa un parell d’anys a Sitges quan va llegir alguns poemes del seu llibre Llum d’Irlanda. Des d’aquells dies te el bon costum d’informar-me d’alguna de les seves activitats. L’última, una lectura de poemes del seu darrer llibre Versions de Bai Juyi de LaBreu Edicions. Poeta xinès del s. IX, funcionari d’alt rang de l’emperador, exiliat tres cops per motius polítics, tan aviat poetitzava pensaments: 

hi va haver una vegada

en què, per error, vaig dedicar-me al servei

públic i ara mateix em sento avergonyit

de com ho vaig fer. Vaig arribar a tenir

quatre càrrecs alhora. Per no fer res, salari durant deu anys!...; 

com feia versos que semblen imatges d’una seqüència cinematogràfica: 

ningú no feia cas dels meus versos maldestres

que algú havia escrit al mur d’aquest hostal.

Les lletres s’esborraven sota la colomassa

dels ocells i del verdet. Fins que va arribar un hoste

que, tot i ser un servent del Tron, no va dubtar

a espolsar el seu abric i posar-se a llegir. 

Modestament el recomano. Per cert, el bar on es va fer la lectura a Barcelona és al carrer de les Sitges, anecdòtica mostra de l’existència de les lleis implacables de l’atzar.

facebook.com/ferran.martinez.sancho

[Publicat a l'ECO de SITGES el 7 de febrer del 2014]